Tió, tió, caga turró...!!

                               Hola Rossinyols,

Tal i com us vaig dir aquesta setmana la Wanting ha conegut Bescanó, el poble on visc. Li vaig ensenyar els diferents llocs del poble, on visc jo i el polivalent del poble que és on vam passar la major part de la tarda.

Al polivalent és on treballo per nadal; al matí hi faig el casal i a la tarda el petit pin on hi ha inflables, tallers, la Wii i la PS2. Sol venir gent del poble de totes les edats a jugar, ja que a més és un servei molt barat.

Vaig decidir portar la Wanting el dia 24 perquè pogués cagar el tió, veiés les reaccions dels més petits i dels més grans i pogués jugar amb els inflables i tot el que hi ha al pin.

Ella no va voler saltar als inflables perquè es considera gran per pujar-hi però s’ho va passar d’allò més bé jugant a les consoles i cagant el tió.

Al final una de les monitores li va regalar un tió que havia fet al taller, perquè se l’endugués a casa de record.

Tot i que és una nena gran, ja que té 14 anys, quan va cagar el tió de seguida em va preguntar si els regals els posaven les persones, ja que tot i que no ho havia vist mai, no li va colar que aquell tros de fusta fos màgic.

Bon any nou a tots i que acabin d’anar molt bé les festes.

Llaminadures...m'encanten!

Hola Rossinyols, ja torno a ser aquí per explicar-vos el que he fet amb la Wanting aquesta setmana.

La vaig anar a buscar a casa seva a la tarda per anar a Girona a passejar pels carrers i veure les decoracions de nadal que hi ha. Vaig decidir fer aquesta activitat perquè ella no celebra el nadal com nosaltres, decorant casa seva ni fent regals sinó que com a religiosa que és, em va explicar que aniria amb la seva família a l’església.

Vam estar passejant per diferents carrers de Girona mirant les decoracions del carrer, de les botigues, les llums que hi havia, etc. Em va dir que li agradaven molt aquelles decoracions.

Quan ja portàvem una estona caminant, em va dir si podíem seure a algun lloc, per això quan vam arribar a la plaça on hi ha l’hotel Carlemany vam seure en un banc dels que hi ha en aquella plaça mentre parlàvem del nadal, del que fa ella i el que faig jo,  el que ens agrada i el que no, etc.

En una de les converses em va explicar que a la Xina ella anava a l’escola tots els dies de la setmana menys el dissabte i fan un horari molt ampli, de 6.30 del matí a 9.30 amb intervals per anar a classe a dinar i berenar/sopar. Em deia que aquí no estudiem gaire però que a ella ja li va bé perquè no li agrada estudiar. També em va explicar que no li agrada cansar-se, és a dir, no fa gens d’esport ja que només li agrada dormir i descansar a casa és per això que em va demanar de seure.

Mentre estàvem allà vam decidir comprar llaminadures per menjar mentre parlàvem, com podeu veure a la foto.

Li vaig dir que havia tingut una idea per fer el dia 24 de desembre, que és portar-la al PIN de Bescanó on jo treballo ja que a part de que li agrada molt la idea, aquell dia caguem el tió, i em feia il·lusió que pogués cagar-lo ja que a casa seva no ho fa. Ella va acceptar la idea amb moltes ganes i amb un somriure d’orella a orella. I així farem.

Ja espero aquell dia amb moltes ganes de veure-la ben contenta de fer coses que normalment no fa.

La setmana que ve us explico l’aventura.

Fins la pròxima i bon nadal a tots J

Anem a llegir a la biblioteca

Hola rossinyols, torno a ser aquí. Aquesta setmana hem tornat a anar a la biblioteca perquè ens va quedar pendent de llegir un llibre ja que la Wanting em va dir que li agradava molt llegir, però que no podia llegir amb català perquè no entenia la meitat de les coses. Així que vam tornar a la biblioteca de Salt i ens van recomanar un apartat de lectura fàcil, sobretot pensada per gent que està aprenent l’idioma i vam escollir-ne un que s’anomena Accents, ja que els altres semblaven molt avorrits.

Vam llegar una historia d’una sirena, una altra d’un nen que volia ser diferent i va planejar marxar a Cuba, entre altres històries un xic rares.

Quan ja portàvem una estona llegint, vam decidir plegar i em va dir que volia mirar revistes. I això vam fer, vam mirar revistes de cotxes, de paisatges i d’actors. Ella m’anava preguntant quin actor era més guapo, quin cotxe i quin paisatge m’agradava més, etc.

Quan ens vam cansar de mirar revistes, ja havia arribat l'hora i la vaig acompanyar a casa.

Per nadal tinc pensat portar-la al Pin de Bescanó on treballo jo i a patinar sobre gel. Li proposaré a veure que li sembla.

Fins aviat!!