Tió, tió, caga turró...!!

                               Hola Rossinyols,

Tal i com us vaig dir aquesta setmana la Wanting ha conegut Bescanó, el poble on visc. Li vaig ensenyar els diferents llocs del poble, on visc jo i el polivalent del poble que és on vam passar la major part de la tarda.

Al polivalent és on treballo per nadal; al matí hi faig el casal i a la tarda el petit pin on hi ha inflables, tallers, la Wii i la PS2. Sol venir gent del poble de totes les edats a jugar, ja que a més és un servei molt barat.

Vaig decidir portar la Wanting el dia 24 perquè pogués cagar el tió, veiés les reaccions dels més petits i dels més grans i pogués jugar amb els inflables i tot el que hi ha al pin.

Ella no va voler saltar als inflables perquè es considera gran per pujar-hi però s’ho va passar d’allò més bé jugant a les consoles i cagant el tió.

Al final una de les monitores li va regalar un tió que havia fet al taller, perquè se l’endugués a casa de record.

Tot i que és una nena gran, ja que té 14 anys, quan va cagar el tió de seguida em va preguntar si els regals els posaven les persones, ja que tot i que no ho havia vist mai, no li va colar que aquell tros de fusta fos màgic.

Bon any nou a tots i que acabin d’anar molt bé les festes.

Llaminadures...m'encanten!

Hola Rossinyols, ja torno a ser aquí per explicar-vos el que he fet amb la Wanting aquesta setmana.

La vaig anar a buscar a casa seva a la tarda per anar a Girona a passejar pels carrers i veure les decoracions de nadal que hi ha. Vaig decidir fer aquesta activitat perquè ella no celebra el nadal com nosaltres, decorant casa seva ni fent regals sinó que com a religiosa que és, em va explicar que aniria amb la seva família a l’església.

Vam estar passejant per diferents carrers de Girona mirant les decoracions del carrer, de les botigues, les llums que hi havia, etc. Em va dir que li agradaven molt aquelles decoracions.

Quan ja portàvem una estona caminant, em va dir si podíem seure a algun lloc, per això quan vam arribar a la plaça on hi ha l’hotel Carlemany vam seure en un banc dels que hi ha en aquella plaça mentre parlàvem del nadal, del que fa ella i el que faig jo,  el que ens agrada i el que no, etc.

En una de les converses em va explicar que a la Xina ella anava a l’escola tots els dies de la setmana menys el dissabte i fan un horari molt ampli, de 6.30 del matí a 9.30 amb intervals per anar a classe a dinar i berenar/sopar. Em deia que aquí no estudiem gaire però que a ella ja li va bé perquè no li agrada estudiar. També em va explicar que no li agrada cansar-se, és a dir, no fa gens d’esport ja que només li agrada dormir i descansar a casa és per això que em va demanar de seure.

Mentre estàvem allà vam decidir comprar llaminadures per menjar mentre parlàvem, com podeu veure a la foto.

Li vaig dir que havia tingut una idea per fer el dia 24 de desembre, que és portar-la al PIN de Bescanó on jo treballo ja que a part de que li agrada molt la idea, aquell dia caguem el tió, i em feia il·lusió que pogués cagar-lo ja que a casa seva no ho fa. Ella va acceptar la idea amb moltes ganes i amb un somriure d’orella a orella. I així farem.

Ja espero aquell dia amb moltes ganes de veure-la ben contenta de fer coses que normalment no fa.

La setmana que ve us explico l’aventura.

Fins la pròxima i bon nadal a tots J

Anem a llegir a la biblioteca

Hola rossinyols, torno a ser aquí. Aquesta setmana hem tornat a anar a la biblioteca perquè ens va quedar pendent de llegir un llibre ja que la Wanting em va dir que li agradava molt llegir, però que no podia llegir amb català perquè no entenia la meitat de les coses. Així que vam tornar a la biblioteca de Salt i ens van recomanar un apartat de lectura fàcil, sobretot pensada per gent que està aprenent l’idioma i vam escollir-ne un que s’anomena Accents, ja que els altres semblaven molt avorrits.

Vam llegar una historia d’una sirena, una altra d’un nen que volia ser diferent i va planejar marxar a Cuba, entre altres històries un xic rares.

Quan ja portàvem una estona llegint, vam decidir plegar i em va dir que volia mirar revistes. I això vam fer, vam mirar revistes de cotxes, de paisatges i d’actors. Ella m’anava preguntant quin actor era més guapo, quin cotxe i quin paisatge m’agradava més, etc.

Quan ens vam cansar de mirar revistes, ja havia arribat l'hora i la vaig acompanyar a casa.

Per nadal tinc pensat portar-la al Pin de Bescanó on treballo jo i a patinar sobre gel. Li proposaré a veure que li sembla.

Fins aviat!!

A la biblioteca

Hola Rossinyols,

Dilluns vam quedar amb la Wanting a les cinc de la tarda per anar a la biblioteca a fer deures i a llegir un llibre fàcil per a ella, ja que em va dir que li agradava molt llegir però amb el seu idioma ja que amb català li és bastant difícil.

Com que no em conec la zona de Santa Eugènia vaig buscar el carrer de la biblioteca del barri i vam anar-hi però com que no trobàvem pàrquing vam decidir anar a la de Salt que està al costat gairebé.

Allà vam començar a fer deures de matemàtiques, ja que em va demanar si podíem fer-los i la veritat és que vaig quedar ben sorpresa. Un cop li explicava el significat dels enunciats dels exercicis i problemes que tenia per deures i ho entenia, ella feia el càlcul de manera molt ràpida. Em va sorprendre molt, perquè poc abans de posar-nos-hi em va dir que li agradaven les matemàtiques fàcils, però les que feia ara no perquè eren difícils, però a la vegada ho feia amb un obrir i tancar d’ulls.

També em va sorprendre el mètode que utilitzen els xinesos per fer divisions, que és el que apareix a la fotografia.

Com que ja era tard, i no havíem ni acabat els deures, no vam poder llegir cap llibre, cosa que farem més endavant, i vaig portar-la cap a casa.

De camí cap a casa em va preguntar si jo tenia xicot i ella em va explicar que fins que no tingui 16 anys aproximadament no pot tenir-ne perquè els pares s’enfadarien moltíssim.

Em va explicar varies anècdotes, com el fet que li és molt difícil pronunciar la “r” entre altres.

Ja hem tornat a quedar dilluns que ve, així que començaré a pensar coses per fer.

Bona setmana!

Festa inicial i primera quedada!

Hola rossinyols divendres passat vaig conèixer a la meva mentorada la Wanting. Fa poc més d'un any que viu aquí i no sap parlar molt bé el català, però s'hi esforça molt. La seva tutora de l'escola m'ha dit que és una noia molt trempada i amb molta memòria. Abans de marxar del Centre Cívic i despedir-nos vam decidir que el dia que ens veuríem la setmana següent seria el dilluns.
 I així ho vam fer, el dilluns quan vaig sortir de la Universitat vaig anar a buscar el material que necessitava per fer les activitats que havia pensat per un dia de vent i pluja com el que va fer.

Com que em va dir que, tot i no saber molt el català, li agrada molt escriure vaig agafar la idea que ens van donar en una de les formacions i vaig decidir que feríem un diari cadascuna, escrivint les coses que anem fent, però vam decidir que cada dia ho escriuríem juntes així aprèn a escriure una mica més.

Quan la vaig anar a buscar vam anar a un bar a beure una Coca·Cola i  a conèixer-nos a partir d’una activitat que consistia en escriure coses que ens agraden, coses que no i coses que volem fer juntes al llarg del projecte. Vam decidir que aniríem:

-          A la Fundació Mona, ja que em va dir que mai havia vist monos.

-          A veure el mar.

-          A la muntanya.

-          A les fires, si coincideix que en fan alguna a prop.

-          A la bolera.

-          Al cinema i al teatre.

-          A la biblioteca a llegir llibre en català.

      A conèixer Bescanó, que és on visc jo.

      Entre altres activitats que aniran sortint.Quan vam escriure el diari vam escriure els noms, jo amb català i ella amb xinès, i em va prometre que ja que jo li ensenyaria el català, ella m’aniria ensenyant paraules amb el seu idioma.

L’estona que vaig estar amb ella se’m va pasar volant, és una nena molt riallera, li agrada molt aprendre coses noves i, tot i que li costa el català, posa molt d’esforç i busca la manera de fer-me entendre el que em vol explicar.

Espero que tot segueixi anant tant bé.

Fins la pròxima!

   

Wanting

Hola rossinyols,
Ja se qui serà el meu/va mentorat/ada. És una nena xinesa anomenada Wanting, de 13 anys.
Es caracteritza per ser una noia divertida i trempada i li agrada jugar a bàdminton, llegir i escriure.
Durant el seu temps lliure li agrada fer els deures, mirar la televisió i jugar a l'ordinador.
Demana una noia com a mentora que sigui simpàtica i sociable.
Espero estar a l'alçada del que demana aquesta noia i aprendre molt però sobretot passar'm-ho molt bé.

Espero amb ganes que arribi el divendres 15 per conèixer-la.

Ja queda poc..

El projecte Rossinyol està a punt de començar i jo ho estic esperant amb moltes ganes, amb una mica de por, incertesa... però sobretot, desitjant que tot surti bé.

Intento imaginar-me si em tocarà un nen o una nena, d’on serà, quan de temps portarà aquí, si ens entendrem, etc.

Espero que aquesta nova experiència em serveixi per empatitzar amb la situació que pateixen aquests nens i nenes, ser un bon referent per a ells, organitzar la mentoria de manera positiva i significativa per a ell/a i sobretot gaudir del temps que passarem junts.

Molta sort a tots els mentors i gràcies als organitzadors del projecte per donar-me la oportunitat de formar-ne part.