Hola Rossinyols,
Dilluns vam quedar amb la
Wanting a les cinc de la tarda per anar a la biblioteca a fer deures i a llegir
un llibre fàcil per a ella, ja que em va dir que li agradava molt llegir però
amb el seu idioma ja que amb català li és bastant difícil.
Com que no em conec la zona de
Santa Eugènia vaig buscar el carrer de la biblioteca del barri i vam anar-hi
però com que no trobàvem pàrquing vam decidir anar a la de Salt que està al
costat gairebé.
Allà vam començar a fer deures
de matemàtiques, ja que em va demanar si podíem fer-los i la veritat és que
vaig quedar ben sorpresa. Un cop li explicava el significat dels enunciats dels
exercicis i problemes que tenia per deures i ho entenia, ella feia el càlcul de
manera molt ràpida. Em va sorprendre molt, perquè poc abans de posar-nos-hi em
va dir que li agradaven les matemàtiques fàcils, però les que feia ara no
perquè eren difícils, però a la vegada ho feia amb un obrir i tancar d’ulls.
També em va sorprendre el mètode
que utilitzen els xinesos per fer divisions, que és el que apareix a la
fotografia.
Com que ja era tard, i no havíem
ni acabat els deures, no vam poder llegir cap llibre, cosa que farem més
endavant, i vaig portar-la cap a casa.
De camí cap a casa em va
preguntar si jo tenia xicot i ella em va explicar que fins que no tingui 16
anys aproximadament no pot tenir-ne perquè els pares s’enfadarien moltíssim.
Em va explicar varies anècdotes,
com el fet que li és molt difícil pronunciar la “r” entre altres.
Ja hem tornat a quedar dilluns
que ve, així que començaré a pensar coses per fer.
Bona setmana!
