Hola rossinyols divendres passat vaig conèixer a la meva mentorada la Wanting. Fa poc més d'un any que viu aquí i no sap parlar molt bé el català, però s'hi esforça molt. La seva tutora de l'escola m'ha dit que és una noia molt trempada i amb molta memòria. Abans de marxar del Centre Cívic i despedir-nos vam decidir que el dia que ens veuríem la setmana següent seria el dilluns.I així ho vam fer, el dilluns quan vaig sortir de la Universitat vaig anar a buscar el material que necessitava per fer les activitats que havia pensat per un dia de vent i pluja com el que va fer.
Com que em va dir que, tot i no saber molt el
català, li agrada molt escriure vaig agafar la idea que ens van donar en una de
les formacions i vaig decidir que feríem un diari cadascuna, escrivint les coses
que anem fent, però vam decidir que cada dia ho escriuríem juntes així aprèn a
escriure una mica més.
Quan la vaig anar a buscar vam anar a un bar a
beure una Coca·Cola i a conèixer-nos a
partir d’una activitat que consistia en escriure coses que ens agraden, coses
que no i coses que volem fer juntes al llarg del projecte. Vam decidir que aniríem:
-
A la Fundació Mona, ja que em va
dir que mai havia vist monos.
-
A veure el mar.
-
A la muntanya.
-
A les fires, si coincideix que en
fan alguna a prop.
-
A la bolera.
-
Al cinema i al teatre.
-
A la biblioteca a llegir llibre en
català.
A conèixer Bescanó, que és on visc jo.
Entre altres activitats que aniran sortint.Quan vam escriure el diari vam escriure els
noms, jo amb català i ella amb xinès, i em va prometre que ja que jo li
ensenyaria el català, ella m’aniria ensenyant paraules amb el seu idioma.
L’estona que vaig estar amb ella se’m va pasar
volant, és una nena molt riallera, li agrada molt aprendre coses noves i, tot i
que li costa el català, posa molt d’esforç i busca la manera de fer-me entendre
el que em vol explicar.
Espero que tot segueixi anant tant bé.
Fins la pròxima!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada