El projecte Rossinyol està a punt de començar i jo ho estic
esperant amb moltes ganes, amb una mica de por, incertesa... però sobretot, desitjant
que tot surti bé.
Intento imaginar-me si em tocarà un nen o una nena, d’on serà,
quan de temps portarà aquí, si ens entendrem, etc.
Espero que aquesta nova experiència em serveixi per empatitzar amb
la situació que pateixen aquests nens i nenes, ser un bon referent per a ells,
organitzar la mentoria de manera positiva i significativa per a ell/a i
sobretot gaudir del temps que passarem junts.
Molta sort a tots els mentors i gràcies als organitzadors del
projecte per donar-me la oportunitat de formar-ne part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada